Sa lege de Lidia Poët

Una sèrie de Netflix "La legge di Lidia Pòet" tenet comente protagonista una fèmina otzitana de sas Baddes Valdesas, campada intre Otighentos e Noighentos, prima fèmina avogadu in Itàlia.

Nudu meda, incongruèntzias e retitzèntzias culturales

De sa sèrie tv in sa prataforma Netflix nde sunt faeddende meda sos giornales e sa rete.
Paret chi siat un’èsitu mannu.

Sende gasi... Cumintzemus dae su sambenadu de Lìdia, nàschida in su 1855 in su burgu Traverse de Lo Prie (Perrero), badde Germanasca, duncas una badde otzitana de fide valdesa, in una famìlia benistante e, a su chi resurtat, praticante.
Issa, bastante dotada in sos istùdios, cun iscolas frecuentadas in Ginevra e in Losanna.
Nant chi, cunsiderende sos tempos, faeddaiat in frantzesu in famìlia, in italianu in foras de sas Baddes, in Pinerolo, Torinu, etc., e in s’otzitanu de sa badde sua cun sa gente de su logu. O, a su nessi, nant chi su patois lu cumprenderet (su patois otzitanu, comente lis agradat a nàrrere a sos cunnatzionales valdesos nostros, sende chi patois bògiat nàrrere a "faeddare cun sos pees", duncas tèngiat una connotatzione de minisprètziu).

Unas cantas àteras noas biogràficas: su frade est avogadu cun istùdiu in Pinerolo, Lìdia si nche marcat contra a sa voluntade de su babbu in sa Facultade de lege de s’Universidade de Torinu.

Si laùreat in su 1881 cun una tesi chi tratat de sa cunditzione de sa fèmina in sa sotziedade, in particulare de sa chistione de su votu feminile, negadu in cussa època.
Est sa prima fèmina in Itàlia chi si làureat in giurisprudèntzia.

Nche colat sos esàmenes pro devènnere procuradore generale e pedit s’iscritzione a s’albu de sos abogados.
Non sunt de acordu totus in s’Ordine de sos abogados de Torinu, ma est ammìtida a majoria.
Detzisione contrariada dae su procuradore de su Re in sa corte de Apellu, chi adduende motivos legales dèvidos a farta de normas pro s’esertzìtziu de sa professione dae pessones de su sessu feminile, blocat totu.

Lìdia, in su percursu longu suo de vida e de professione, connoschet a Victor Hugo, a Paul Verlaine, a De Amicis, a Lombroso.
Forsis, est de ideas sotzialistas.
Issèberat de defensare sos disamparados.
Leat parte, comente delegada, in cungressos internatzionales in contu de presones, de defensa de sos minores in tribunale...
Sunt noas chi so boghende dae sa rete e chi su letore interessadu at a pòdere istudiare prus in fine.

Su sambenadu, fia narende: in sa sèrie televisiva, su Poët, est devènnidu Pòet, paret —gasi ant naradu in sa cunferèntzia de presentada de sa pellìcula— "pro cunsentire a su sambenadu de lu pronuntziare mègius e a sa sèrie de èssere prus discansosa".

A nàrrere sa giusta, cun s’invasione bamba e provintziale de paràulas anglòfonas chi est currende in Itàlia, custu no mi l’isetaia. Chi unu nùmene cun unu sonu a sa frantzesa poderet catzare pùblicu a sa sèrie! Non paret beru!
Sighende custu filu, ite nde faghimus de s’investigadore famadu Hercules Poirot?
Fortzis unu "Puarotto"?

Est craru chi, in sa sèrie, chi decrarat de àere leadu comente modellu unu pessonàgiu istòricu (sena nde chèrrere fàghere "una ricostrutzione istòrica": issèberu bastante legìtimu) de orìgines valdesas, duncas protestantes, de Lìdia, chi —nde so cumbintu— ant a àere influidu in sos issèberos èticu-morales suos, MANCU UNU FAEDDU.

E, inoghe, mi dispraghet a lu nàrrere, sa comunidade valdesa, a su nessi a sa prima, no at espressadu peruna critica o duda, ma unu belle assolutòriu "s’importante est chi nde faeddent".

Ite podimus nàrrere?
Cada autore est lìberu in sos issèberos suos, sende chi deo non resesso a no agatare, in custos issèberos, carchi cosa de curiosu, de immotivadu, de limitadu in contu de cultura.

De sa vida privada de Lìdia, comente cumparet in sa sèrie de Netflix, b’at sa cunfirma chi sa prima "avogada" nostra fiat una fèmina libera, enèrgica e gherrera. Ma comente?
Mustrende·la giai dae sa prima incuadradura, nuda, amorende in positzione dominante?
Bisòngiu a beru b’aiat de cunfirmare chi fiat una fèmina —perdonade sa vulgaridade— chi non s’assugetaiat a si fàghere pònnere in suta?

De nudos bi nd’at a rèfudu finas in sa segunda puntada.
Non bi so resessidu a bìdere sas àteras... Non so unu bigotu, cunsìdero su corpus de sa fèmina sa proa de sa perfetzione de sa creatzione de Deus. In una pellìcula, sa nudidade bolet ammustrada in ue a beru bi bolet, a su nessi gosi paret a mie.

Non naro nudda de sas istòrias de sàmbene chi Lìdia, un’àtera "Sennora in grogu", risolvet in cada puntada, in càmbiu de su frade agigu tontu. De seguru non sunt cosa de ammentare!

Pedo, imbetzes, de mi crarire unas cantas minudèntzias:
• In sos ùrtimos annos de s’Otighentos, in Torinu (o in Pinerolo, in ue in realidade Lìdia aiat traballadu), bufaiant whiskj o vermouth e cognàc?
• Sas fèminas "lìberas" che a Lìdia impreaiant semper sos arresonos issoro cun sa paràula "cazzo"?